Font de la Guatlla, un barri amb identitat pròpia
Al districte barceloní de Sants-Montjuïc, hi trobareu aquest bonic barri de Font de la Guatlla. Es troba al vessant nord-oest, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, en el tram comprès entre Plaça d’Espanya i Plaça Cerdà. És una estreta franja de terreny urbanitzat que s’estén entre els carrers de Mèxic i carrer de la Química.
El nom neix d’una antiga font pública on diuen que hi anaven a beure les guatlles ja que havia estat una zona rica en fonts, avui gairebé dessecades o contaminades. Actualment, un monument coronat per una pedra tallada en forma de cap (antiga gàrgola del s. XVIII), col·locat l’any 1997 i situat prop de l’antic emplaçament, recorda la font.
El conjunt arquitectònic més singular del barri és el petit grup de cases baixes amb jardí, en la part més propera a la muntanya, que contrasta amb els edificis del sector més proper a la Gran Via. Un altre espai significatiu és l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona on avui s’hi troba la Fundació Caixa Fòrum, edifici d’obra vista de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
A la part sud-est del barri, és on s’hi poden trobar la majoria de les entitats cíviques i, entre totes aquestes, la que per a nosaltres és la més important: el Centre Cívic Font de la Guatlla, de titularitat municipal, gestionat des dels seus inicis, l’any 1994, per l’Associació de Veïns i Veïnes Font de la Guatlla-Magòria
Aspectes socioeconòmics
El barri de la Font de la Guatlla presenta uns indicadors socials similars als del conjunt de la ciutat, sense diferències extremes que puguin caracteritzar-lo en cap sentit determinat. La zona comprèn l’àmbit d’actuació de l’Associació de veïns de la Font de la Guatlla-Magòria.
La Font de la Guatlla ocupa un total de 30,20 hectàrees, que equivalen a un 0,5% de la superfície total de la ciutat de Barcelona.
En relació a la població, es pot observar que entre els anys 1991 i 1998 es produeix un descens del nombre d’habitants, que passa de 9.880 a 9.551. Malgrat tot, s’hi poden assenyalar dues fases diferents, ja que el 1998 la població baixa fins als 9.473 habitants, i posteriorment es recupera lleugerament.
La densitat de població d’aquesta zona (21.248 habitants per km2) és més alta que la del conjunt de Barcelona (15.197).
L’estructura per edats defineix una població una mica mes envellida que la mitjana del districte, ja que el 10,6% dels habitants són menors de 15 anys, mentre que els majors de 64 representen un 22,9% de la població total del barri.
La població de nacionalitat estrangera que resideix a la Font de la Guatlla (5,3%) representa un percentatge molt inferior al del conjunt tant de Barcelona (20,4%) com del districte de Sants-Montjuïc (13,2%). En xifres absolutes s’arriba als 2.206 immigrants estrangers. Els primers països de procedència són, per aquest ordre, Itàlia, Xina i Colòmbia.
El barri de la Font de la Guatlla compta amb 4.279 llars el 2019, el que suposa que a cadascuna hi viu de mitjana 2,4 persones. I un 2.3% dels domicilis estan integrats per un adult i un o més menors.
L’esperança de vida dels homes és de 79.6 anys, i la de les dones de 85,6, xifres inferiors a la mitjana de Barcelona (81,0 homes i 87,1 dones).
L’índex de victimització del districte de Sants-Montjuïc l’any 2019 (26,0%) està lleugerament per sota del de la ciutat (30,9%), tot i que s’observa que ha increment un 1,3% durant el període 2017-2019.
El 23,7% dels habitatges del barri tenen una superfície inferior o igual al 61m2 i el 2,9% superior als 120m2. Pel que fa a la superfície de sòl per ús residencial, representa el 38,4% i un 10,8% el sòl d’ús d’equipaments. Un increment pràcticament inapreciable respecte els darrers anys.
Els preus dels habitatges ha sofert un augment considerable entre els anys 1996 i 2019, i han seguit la mateixa pauta que al conjunt de Barcelona. A nivell de barri disposem de dades sobre el preu mitja del m2 en habitatges de segona mà, i l’augment ha estat més gran que en el districte, ja que s’ha passat de 1.329 euros a 3.893 euros. I a Sants-Montjuïc en aquest període han passat de 1.589 euros a 3.539 euros el m2. El preu mitjà de l’habitatge de lloguer és de 12,84 euros el m2 al mes.
El barri compta amb un parc automobilístic de 285 turismes per cada mil habitants, observant una reducció considerable respecte el 2013 que disposàvem de 516 turismes per cada mil habitants. Pel que fa a les motos i ciclomotors comptem amb 162 motos per cada mil habitants. Entre el 1995 i el 2019 s’ha sofert un augment en la matriculació de nous vehicles, en aquest darrer any ha estat de 169. Amb el que implica en relació a la densitat de trànsit i dificultats d’aparcament. Malgrat tot, encara es troba per sota del conjunt de la ciutat.
En annex presentem un dossier amb diversos indicadors estadístics.