Cap els anys 70, un dels socis de l’entitat amb formació de dissenyador professional, en Jordi González, va esbossar una guatlla, formada per quatre barres sobre un fons groc, la qual cosa s’aproximava a una senyera en forma d’ocell. Amb els anys, la guatlla va perdre el fons groc, però se’n conserven els perfils modulats de les quatre barres vermelles que s’obren, s’arrodoneixen i es tanquen, des la cua fins el bec.
Aquesta imatge de la guatlla, en proporcions considerablement visuals, presideix un lloc ben preferent dins les instal·lacions del centre cívic de barri, i és francament reconeguda per tots els socis/es i usuaris. Per tant, és tracta d’un logotip amb un índex molt alt d’identificació tan dins com fora de l’entitat. Avui consta com a marca registrada.
La familiaritat de la Guatlla, i el reconeixement que sempre ha tingut en àmbits de comunicació interna i externa, sovint ha fet que se n’utilitzés la imatge per a formar part d’obsequis, guardons, pins, samarretes i altres varietats de difusió i promoció. I per aquest mateix motiu, qualsevol mena de comunicació del Centre Cívic que s’expedeixi o trameti, sortirà amb el logotip de l’Associació la qual cosa identifica inconfusiblement l’emissor.
L’Himne de l’Associació: Font de la Guatlla
L’any 1996, en Francesc Mir , va escriure i musicar per encàrrec l’himne de l’Associació. Tot i que la seva difusió ha estat discreta, la música i la lletra formen part del patrimoni històric de l’entitat i la lectura dels seus versos recull, passat el temps, els aires bucòlics i acollidors de la barriada.
Despuntava rosa una alba, i la falda de Montjuïc,
baixet volava una guatlla, cercant lloc per fer el seu niu.
I tornant de les altures, s’aturà prop d’una font,
on les aigües li cantaven hospitalàries cançons.
Decidí quedar-s’hi sempre, decidí fer allí el seu món,
manantial i ocell passaren a fer història en aquest lloc.
Aquí dalt Montjuïc comença a treure el cap de sota l’asfalt.
Agraït, ha deixat a cada casa el més perfumat jardí.
Essenciat, de les flors del nostre barri, mig muntanya mig ciutat.
És aquí on tindràs el millor estatge, per si vols viure feliç.
Diu la història que les guatlles, després veien arribar
a la gent totes les festes, que venien de ciutat.
Pujaven a divertir-se, i a cultivar l’amistat.
I la font els refrescava dels seus cants, gresca i balls.
Fins que un dia, uns van quedar-s’hi, i aviat feren veïns.
Nasqué un barri de casetes, mare-selva i gessamí.
Aquí dalt Montjuïc comença a treure el cap de sota l’asfalt.
Agraït, ha deixat a cada casa el més perfumat jardí.
Essenciat, de les flors del nostre barri, mig muntanya mig ciutat.
És aquí on tindràs el millor estatge, per si vols viure feliç.
Recorden els nostres avis quan el nom varen buscar,
per batejar el nostre barri, fou molt fàcil de trobar.
Va fer un crit agut la guatlla, mentre cantava la font.
Van triar “FONT DE LA GUATLLA” com el més preciós del món.
És el nom que ens dóna força, d’aquest barri petit món,
fet a mida amb flors i plantes, fet a mida per tothom !!!
Lletra i música: Francesc Mir
Gener – febrer 1996
Partitura